La fase del neurodesenvolupament del fetus és un període que es caracteritza per una alta susceptibilitat als estímuls externs, com per exemple els tòxics, que poden interferir en les diferents etapes del procés i afectar la salut a curt i llarg termini. Una de les principals vies d’exposició de les dones embarassades als tòxics és a través de l’alimentació, i un dels aliments que més hi contribueix és, segons la línia de recerca que està desenvolupant el grup NUTRISAM (Nutrició i Salut Mental) de la Universitat Rovira i Virgili, el peix.
Ara, els mateixos investigadors han volgut anar més enllà i avaluar l’associació entre el consum durant l’embaràs de tòxics provinents del peix, així com el fet de tenir un consum de peix superior al de les recomanacions de les autoritats, i el desenvolupament cognitiu i del llenguatge en nadons de 40 dies.
Els investigadors han analitzat 460 parelles de mare i fill provinents de l’estudi ECLIPSES. Els resultats han mostrat que l’exposició durant l’embaràs a tòxics procedents del peix tals com l’arsènic inorgànic, el metilmercuri, els bifenils policlorats amb efecte dioxina (DL-PCB) i els bifenils policlorats no similars a les dioxines (NDL-PCB), s’associa a un pitjor desenvolupament del llenguatge dels lactants, igual que el consum de peix per sobre de les recomanacions (71 grams al dia).
No obstant, el consum de peix dins de la ingesta recomanada durant l’embaràs no s’ha relacionat amb cap millora ni empitjorament del desenvolupament del llenguatge. Això pot ser causat pel fet que els nivells de tòxics derivats del consum de peix moderat no són suficientment alts per afectar el desenvolupament cognitiu. Per altra banda, quan el peix es consumeix amb moderació, l’omega-3 podria contrarestar els efectes negatius de l’exposició a tòxics.
Els mecanismes que poden explicar les associacions negatives observades en l’estudi són diversos. Per exemple, l’arsènic inorgànic i el metilmercuri promouen l’estrès oxidatiu i provoquen neuroinflamació, la qual cosa pot afectar les funcions cerebrals crucials per al desenvolupament del llenguatge. Per altra banda, els DL-PCB poden alterar el volum regional del cervell i els NDL-PCB poden alterar processos cel·lulars en el cervell, com ara l’homeòstasi del calci, que també pot conduir a dèficits del llenguatge.
Segons les investigadores de l’estudi, els resultats obtinguts posen de manifest la importància d’adherir-se a les recomanacions de consum de peix durant l’embaràs per garantir un correcte desenvolupament cognitiu de la descendència. A més a més, ressalten la importància d’implementar estratègies de salut pública per controlar i reduir la presència de tòxics en el peix.
L’estudi forma part de la tesi doctoral de Xiruo Kou, dirigida per les professores Victoria Arija i Fina Canals del grup NUTRISAM, en col·laboració amb altres científics de la URV i ha estat publicat el mes de maig a la revista Toxics.
Redacció
